La filosofia de l’envelliment actiu que promou l’Organització Mundial de la Salut (OMS) reclama un rol social actiu per a la gent gran com factor essencial per millorar la seva qualitat de vida, tal com explicava la companya Sònia Díaz en un article recent. La participació en els afers públics i comunitaris és un pilar d’aquesta activitat, però no podem oblidar-nos de l’accés immediat a la informació, les noves vies d’expressió i el cultiu de les relacions socials que possibiliten les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
La principal bretxa digital a Espanya és la que es produeix entre generacions. Només un 21,5% dels internautes espanyols eren majors de 45 anys l’any 2008, segons dades de l’Observatori red.es, i no sembla que la situació hagi canviat substancialment en els darrers tres anys. Aquest fenomen, tan recent com l’extensió de l’internet de banda ampla, no només perjudica la qualitat de vida de les persones grans, sinó també la igualtat d’oportunitats i la cohesió de la nostra societat, cada vegada més digitalitzada.
L’accés immediat i des de qualsevol lloc a les principals fonts d’informació i coneixement locals i globals ˗també dites glocals˗ és clau en la generació de consciència crítica i està esdevenint, com a tal, un element de democratització arreu del món. Per altra banda, les xarxes socials també obren nous camps de llibertat, expressió i comunicació interpersonal: compartir notícies, experiències, opinions… i guanyar oportunitats de relacionar-se socialment. Alguns creien que Facebook i la missatgeria instantània gratuïta disminuirien les relacions socials “cara a cara”, però els usuaris sabem del cert que les han multiplicat.
És probable que una part significativa de la gent gran no s’arribi a interessar mai per l’ús de les TIC. El seu accés ja és quasi universal a Espanya ˗amb l’excepció d’algunes zones rurals˗; per tant, els programes d’alfabetització digital ja no volen vèncer resistències tecnològiques, sinó de mentalitat. I, malgrat tot, el col·lectiu de la gent gran és cada vegada més heterogeni i presenta inquietuds més diverses. Així doncs, és convenient estimular el seu interès per les noves tecnologies com a forma d’avançar vers la igualtat d’oportunitats i la integració de totes les generacions en les societats democràtiques del segle XXI.
En definitiva, el domini de les TIC és empoderament personal i col·lectiu i millora de la qualitat de vida de la gent gran, essència de l’envelliment actiu. Calen més polítiques i activitats que persegueixin amb insistència ˗tant des del sector públic com des del privat˗ trencar la bretxa digital generacional. A SIENA ho tenim molt clar i volem que la formació 2.0 sigui un puntal de la nostra activitat. Que la gent gran no es quedi enrere!
* Oriol Puig és periodista i responsable de Màrqueting i Comunicació de SIENA.
Asociación SIENA 